Guerra

I aquell noi amb qui tenies tanta amistat? Parlàvem de la seva ex-companya i el sogre va treure el tema. Em fa basarda haver de donar explicacions sabent que no seran acceptades. Podia dir que va ser per culpa de la guerra que ens vam barallar. Millor dit, que vaig rebutjar la seva amistat. I encetar una discussió amb l'inestimable i previsible participació del gendre. Avui ha fet 65 anys del bombardeig d'Hiroshima. Una guerra en la que no ens hi podíem discutir massa, no la vam viure. En llegir l'article del Sostres hi he tornat a pensar. M'agafaven ganes d'enviar-li un comentari, però com el darrer que li vaig enviar(sobre les curses de braus) me'l va censurar i  ja m'ho havia fet un altre cop, he decidit escriure una mica de política. És una llàstima que una persona amb un domini elevat del llenguatge, tingui tant poques coses interessants a dir.  En un principi aquest blog anava adreçat a les meves filles. Per si de cas no els puc transmetre oralment tot el que jo he rebut dels meus pares i tot el que crec que han de saber. De la meva mare vaig rebre el rebuig a la guerra. I d'ambdós el respecte per a la veritat. Per això m'ha dolgut llegir un altre cop,"els americans van posar fi a la Segona Guerra Mundial llençant Little Boy, la primera bomba atòmica" . Una mentida repetida mil cops es converteix en una veritat. Si no ho va dir Goebbels, se li atribueix (Els principis de la propaganda de Goebbels)

Es vol amagar la successió dels fets? He llegit tants cops el mateix que se'm fa estrany i tot no haver-m'ho cregut. El dos de Maig de 1945, tres dies després del suïcidi de Hitler s'havia rendit Berlin. La URSS comença a traslladar divisions cap a Manxúria, la regió de Xina invadida pel Japó. El 8 d'agost, exactament 3 mesos després de la fi de la guerra a Europa i complint el pacte acordat amb els aliats a la Conferència de Jalta, la Unió soviètica va declarar la guerra al Japó i va envair Manxúria. Els americans ho sabien i ningú pot dir sense perill de ser acusat de mentider que els americans van llençar la bomba atòmica sobre Hiroshima tres dies abans i a Nagasaki l'endemà mateix de l'inici de la invasió, per salvar vides dels seus soldats. Es tractava de repartir-se un pastís. I els EE.UU. en volien la major part.  El dia 6 d'agost de 1945, 140.000 persones van morir a Hiroshima  i el dia 9 d'agost en van morir 74.000 a Nagasaki. A qui importa avui dia?  El 15 d'agost de 1945, després del bombardeig nuclear i l'entrada de la Unió Soviètica a la guerra, Hirohito (l'emperador del Japó) anuncia per radio la seva rendició. Aquesta breu explicació que he trobat a internet em sembla més encertada. Les valoracions morals que se'n puguin fer ( de l'explicació de la necessitat dels dos bombardejos atòmics) així com que hem d'agrair als americans l'acabament de la segona guerra mundial, no es convertiran en veritat encara que s'escriguin mil cops. Però hi haurà més de mil seguidors i propagadors de la mentida.  S'enxampa abans un mentider que un coix. I no volia escriure de política. Però cal distingir un polític d'un embaucador. Hi ha darrerament una gran confussió entre les dues personalitats. Per a uns el polític, és cada cop més, un professional de l'art de l'engany. Per a uns altres, la minoria, el polític és l'oncle, el germà, el pare o un fill,  un amic o bé l'amant. Hitler va ser un polític, un líder escollit i aclamat pel seu poble.Un polític que empentà el seu poble a donar-ho tot per uns ideals. Uns ideals que implicaven la destrucció de vides innocents. Van iniciar una guerra i la van perdre. Però els ideals no van ser derrotats. En el judici de Nuremberg no es van derrotar uns ideals sinó condemnar uns acusats.  Desgraciadament han vingut més guerres després,  sense tants països implicats alhora, però també molt cruentes. I més desgraciadament encara, la mentida  persisteix. En el fons persisteixen molts dels ideals del feixisme. La guerra. Vestida  de pacificació. Vestida de necessitat de preservar els valors universals occidentals. La democràcia no implica el triomf de la veritat sinó el del més votat. I molts cops el més votat és el més engalipador. El gran farsant, l'hàbil mentider.