El "CADCI", el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria", del qual el pare n'era afiliat, era com una entitat cultural, i sindical alhora, dels treballadors dels establiments que atenien el públic: sabateries, grans magatzems, comerços de tot tipus. El CADCI tenia a Barcelona milers de socis. En el carnet de la foto podeu veure que ell era el soci nº29.899. Va conservar el nom i l'edifici fins a l'acabament de la guerra del 36-39, i no els va ser mai restituït. Durant el franquisme, una delegació de falange o de joventut (al costat de l'actual Museu de Cera de Barcelona ) ocupà aquest edifici i finalment, ja en restabliment de la "democràcia", l'edifici central va ser entregat a la UGT . El CADCI, com podeu veure a la fotografia els que sou ben observadors, va adscriure's a la UGT per obligació, segons deia el pare. Aquest carnet és ja del 1937. En una assemblea general se'ls va informar que havien de pertànyer a un dels dos sindicats, o CNT o UGT i van haver de triar, no podien conservar la seva independència. Uns fets ajudarien a decidir la tria forçada. Per evitar el desgavell o la imatge anàrquica d'una ciutat amb taxis lluint les sigles de diversos partits polítics o sindicats , la Generalitat promocionà un model de taxi de color gris amb la franja de la senyera al costat. El dia de la presentació del model de taxi, un dels primers xòfers que baixava de la Plaça Sant Jaume cap a la Rambla fou assassinat. No cal que us digui quins pensava el pare que l'havien assassinat. Amb aquesta notícia fresca, i havent escoltat la promesa de conservar la independència per part de Comorera, dirigent del PSUC, els socis del CADCI es van decantar per la UGT.
«El CADCI és una entitat que malgrat tots els esforços no ha aconseguit recuperar els béns que injustament li foren arrabassats l’any 1939. El règim instaurat en aquell funest període històric, aplicant la Llei de Responsabilitats Polítiques arbitràriament elaborada i interpretada per ell mateix, i ignorant absolutament el Dret Civil català, es va apropiar el nostre local social de la Rambla de Santa Mònica de Barcelona. Pretext: érem una associació “desafecta” al Règim.»
«El CADCI és una institució quasi centenària, que tingué un paper importantíssim en el conjunt de les societats cíviques de Catalunya i que es distingí pel seu catalanisme integrador, allunyat de tot partidisme i oportunisme polític. Per això els seus estatuts exigien neutralitat política als seus afiliats. Tant és així, i tant arrelat està aquest sentiment catalanista a la nostra entitat des dels seus inicis, que la Sala de Juntes de la Seu que ara reivindiquem era presidida per quatre retrats escollits simbòlicament: eren els de Pi i Maragall, Valentí Almirall, el doctor Robert i mossèn Cinto Verdaguer. Retrats que encarnen respectivament el federalisme, el catalanisme, l’honestedat i el despreniment generós envers el món dels desvalguts.» Ho he trobat a la web:
http://www.partal.com/cadci/index.htm
I remenant més he trobat una web del que sembla ser la "renaixença" del
C.A.D.C.I. Sort!
