El color

Tot era en blanc i negre. La fotografia, la televisió els diaris i les revistes. A partir dels anys setanta es comença a popularitzar entre els amants de la fotografia una manera més econòmica d'obtenir fotografies en color: la diapositiva. El paper encara estava a uns preus massa elevats. Com no discutiré de gustos, ni em paguen per publicitat, només us diré que emprava la sèrie professional d'una marca alemanya de 50 ASA de sensibilitat, que em donava uns resultats fidelíssims al record que jo tenia en la ment dels colors originals dels llocs on havia estat. A més en les diapositives semblava que es corregia un punt, i fins i tot dos, d'error en el càlcul de l'obertura i temps d'exposició. Els rodets de fotografia podien tenir diferents graus de sensibilitat, de molt sensibles, és a dir capacitat de fer fotografies amb poca iluminació, a poc sensibles que necessitaven bones condicions de llum. Els graus de sensibilitat més habitaulas eren els de 400, 100 i 50 ASA (Molt sensibles, normal o poc sensibles) en les ampliacions els de 400 ASA donàven molt de gra (en la fotografia digital actualment crec que se li diu soroll) i els de 50 un gra molt fi. Amb un gra fi obteniem més detall, definició, i podiem ampliar més. El color em servia principalment per als records i el blanc i negre per al reportatge.