Ja som a 24 d'abril. Ha passat la diada de Sant Jordi. He parlat amb el Joan Francesc, també m'ha felicitat. Allà baix Sant Jordi no es viu ni es celebra amb aquesta intensitat. De fet quasi ni es viu, hi ha qui ho confon amb Santiago, m'ha dit. Hem parlat de l'etimologia del mot jordi. I li he dictat la travessa. "Levante las palmas"!, ics. La moneda ha caigut de cantó. Quasi que s'ho creu. Cercant el meu blog a internet, he retrobat un altre intent de fa mesos. La presentació estètica, la pell, és més seriosa, les dues són pulcres, hauré de decidir si continuo amb un o altre format. De moment intentaré afegir una foto especial. Dues persones a Valldellou(1), el poble del meu pare, probablement sobre els anys 1950. Podrien ser familiars llunyans d'ell. Algun cosí o cosina potser. Algun dia espero descobrir-ho. La foto la va fer ma mare amb la seva vella 6X9. El negatiu em feia pensar que eren els meus pares en un viatge que hi van fer abans de tenir fills. La meva sorpresa va ser quan vaig "invertir" el negatiu. Eren dos personatges desconeguts. La força de la imatge, l'evocació, el pas del temps. L'home recorda un estil d'actor de cinema de l'epoca, Clark Gable?

(1)Durant molts anys he llegit "Baldellou" als indicadors de la carretera. Però sembla ser que era la grafia castellanitzada. La importància per a mi no és com s'ha escrit durant molts anys sinó com jo recordava el nom:Valldellou.