Guerra (II)

El pare hi va anar d'observador. Estudia, em deia: -la sort que vaig tenir, per saber una mica més que els altres em vaig lliurar d'anar a disparar a primera línia!  Encara recordava alguna de les preguntes que li van fer a manera d'examen. La memòria era una habilitat en el pare. Descriptiva fins al punt d'encomanar-te la vivència del que narrava. Molts cops estava situat en  llocs o posicions encara més avançades del front. Un punt d'observació estratègic, amagat o dissimulat. Amb els prismàtics havia d'identificar els models de vehicles, (avions, vaixells, tipus de transports) de l'enemic i transmetre-ho al lloc de comandament. Duia un llibre amb les fotos a manera de "diccionari". Un dia, en plena batalla per reconquerir algun indret, es va fixar en com reculaven alguns centenars d'homes de l'exèrcit "franquista". Acabaven de passar un rierol. A mitja pujada cap a conquerir les posicions enemigues, van ser sorpresos pel foc de les metralladores republicanes (deurien pensar que el petit bombardeig anterior les hauria silenciat). El pare explicava que els veia fugir desesperats i mentre anaven caient com a mosques, amb els ulls clavats als prismàtics, pensava:-ara anirant cap el pont, carallots! Ho explicava amb el pesar de qui està endevinant el que passarà. La malaguanyada vida i la ràpida mort de nombroses persones, davant teu i en directe. I efectivament, la gran majoria van intentar fugir anant cap al petit pont, la fugida més ràpida, més fàcil i directa. Però el lloc on es va concentrar també el foc de les metralladores. I a sobre, el munt dels que anaven caient encara dificultava més el pas pel pont. Al final, d'aquella fugida només es van salvar els qui van triar el camí aparentment més difícil, fugir dispersats i travessar el rierol, mullant-se les cames.  Molts cops he sentit dir que hi ha soldats, a les guerres, que disparen sense apuntar. En el fons els dol profundament haver de matar algú. Aquell dia, pel que explicava el pare, la cosa no va anar així. Els qui disparaven les metralladores s'hi van concentrar sense miraments. No hi ha fotografia que pugui il·lustrar aquest relat. Imaginació. No he vist mai el rierol, ni el pont, ni el turó. Però ho conservo com una pel·lícula, en blanc i negre, a la memòria. Només a partir de les seves paraules.